Aquest esplendor de la
Ribera va acabar de sobte amb la guerra de Successió (1701-1715). Després d'un
setge de 13 mesos en què van morir uns 7.000 barcelonins, les tropes de Felip V
van derrotar la “coronela”, la força militar local integrada pels diferents
gremis de la ciutat. Com a càstig i mesura de repressió el rei va fer
enderrocar la meitat del barri de la Ribera –1.262 cases, segons Alexandre
Cirici- als seus propis habitants, sense dret a cap mena d'indemnització, que a
més es van veure obligats a construir al mateix indret una ciutadella militar
-en aquell moment, la més gran d'Europa-, envoltada d'un fossar i d'una gran
esplanada defensiva de 120 metres d'ample, on s'hi van col·locar unes forques.
La represàlia no va quedar aquí i fins al segle XIX la fortalesa va ser
l'escenari d'empresonaments, tortures i execucions, les últimes el 1868, poc
abans de la revolució liberal que va enviar a l’exili la reina Isabel II.
La Ciutadella es va construir
entre els anys 1716 i 1718, si bé els edificis del seu interior es van enllestir
uns anys més tard; va ser encarregada a l'enginyer militar flamenc Joris
Prosper Van Verboom, autor junt amb Juan Martín Cermeño del disseny del barri
de la Barceloneta per a acollir als habitants de la Ribera que n'havien estat expulsats
(encara que la seva construcció va trigar 40 anys a iniciar-se). La Ciutadella
tenia forma pentagonal i comptava amb cinc baluards (els del Rei, la Reina, el
Príncep, Don Felip i Don Ferran), units entre sí per murs rectilinis. Tenia
capacitat per a 8.000 soldats i la seva superfície interior era d'uns 600.000 metres
quadrats. Encabia diversos edificis: els tres que han sobreviscut són la
residència del Governador, l'arsenal i la capella castrense. D'entre els
desapareguts, cal destacar la Torre de Sant Joan: una torre cilíndrica gòtica que
va ser l'únic element de la Ribera que es va conservar en construir la
Ciutadella, i que va ser utilitzada com a presó de la fortalesa militar. La resta
de dependències de la ciutadella eren l'hopital, les casernes i els magatzems.
Gràcies a la seva ubicació i a la posició dels baluards (dos enfocats a la
ciutat, dos cap enfora -en direcció a Sant Andreu i a Sant Martí- i el cinquè cap
al mar), des de la Ciutadella es dominava tant la ciutat com el port. Cal dir, però,
que en la seva història mai va servir per a defensar la ciutat de l'atac de cap
exèrcit, sinó que la seva funció principal va ser la de controlar la rebel ciutat
de Barcelona.
El control militar de la
ciutat es completava amb diverses construccions més: dos forts, el de Don
Carles, tocant al mar, i el Fort Pius, al nord, on actualment hi ha el barri
del mateix nom; la caserna de les Drassanes, els cuarters de Sant Carles i Sant
Ferran, a la Barceloneta, diversos ex-convents desamortitzats amb funció
militar, les casernes construides en els baluards de les muralles (Tallers,
Sant Pere, Sant Antoni, Jonqueres i Santa Madrona); els edificis de Capitania
General i el Govern Militar, el castell de Montjuïc, aixecat el 1640 i
reconstruït entre el 1753 i el 1760, i per descomptat, la muralla amb la zona
d’exclusió que envoltava la ciutat, que fins el 1854 el govern espanyol no va
autoritzar a enderrocar.
El caràcter repressiu de
la Ciutadella va fer néixer en els barcelonins una profunda animadversió envers
la fortalesa i explica alguns intents d'enderrocar-la, intents que tant podien
ser de caràcter popular, com els que tingueren lloc durant les bullangues
d'entre el 1835 i el 1843, com de caràcter institucional, com el del 1841, quan
aprofitant un cop d’estat contra el govern del general Espartero i l'absència
del Capità General Van Halen, una Junta presidida per Joan Anton Llinars va
decidir enderrocar la Ciutadella. Barcelona va ser objecte de diversos
bombardeigs com a càstig per la seva tendència a rebel·lar-se.
La Ciutadella va
funcionar com a fortalesa militar durant més de 150 anys; símbol de la
submissió de la ciutat a l'exèrcit borbònic, va ser, junt amb les muralles, un
dels elements de la ciutat més odiats pels seus propis habitants. L'enderroc de
les muralles i de la Ciutadella, a més de suposar la superació del seu
traumàtic significat històric, van permetre que Barcelona celebrés dos dels
grans moments del segle XIX: l’inici de la construcció de l'Eixample i
l'Exposició Universal de 1888.
 |
| Imatge 1.3.- Plànol de la ciutat on s'observa la magnitud de la ciutadella militar en relació a la resta de ciutat emmurallada |
