2.1.- El barri de la Ribera

Al segle XI, Barcelona, encara envoltada per les muralles romanes, es va començar a expandir extramurs, primer al costat dels camins que sortien de la ciutat i més endavant en els espais intersticials entre aquestes vies, normalment al voltant d'una església, tot configurant les “viles noves”. Així va ser a la Vilanova de Mar, actual barri de la Ribera. L’origen d’aquest nucli de població el trobem en un cementiri paleocristià i en una església dedicada a Santa Eulàlia (es diu que el 870 el bisbe Frodoí hi va trobar i exhumar el cadàver de la màrtir, amagat fora muralles pels cristians per a evitar la seva profanació); més tard s’hi va bastir una nova església, Santa Maria de les Arenes, nom degut a la seva proximitat a la platja, i de la qual se’n té constància des del segle X. Per a protegir aquests nuclis de població que havien anat sorgint a l'exterior de les muralles, el 1260 el rei Jaume I va fer construir una segona muralla, que va integrar aquestes viles noves a la ciutat, que d’aquesta manera s'anava compactant. De mica en mica, el barri de la Ribera, de caràcter mariner, comercial i artesà, va esdevenir el més actiu de la ciutat i va assolir el seu màxim esplendor entre els segles XIII i XVI, coincidint amb l'apogeu del comerç marítim que va viure la ciutat. Els enriquits mercaders i alguns nobles hi van instal·lar els seus palaus, alguns dels quals podem veure encara al carrer Montcada. L'esplèndida basílica gòtica de Santa Maria del Mar, iniciada el 1329 al solar on hi havia hagut Santa Maria de les Arenes, és també un exemple del poder econòmic d’aquells habitants de la Ribera.

“Formaba un día parte del casco de Barcelona hacia el E. un espacioso barrio llamado la Ribera, quizás el más bello, poblado y concurrido de la ciudad. (...) Son dignas de conmemoración particular las calles de la Fusina, del Cónsul y dels Horts, lindantes con la muralla, sin duda las más bellas y deleitables de Barcelona por la elegancia de sus calles y amenidad de sus jardines, poblados de árboles frutales y embellecidos con una profusa copia de lindas y raras flores (...). Las casas de la Ribera casi todas pertenecían a las famílias más distinguidas de la ciudad. Era en fin aquel un barrio en extremo agradable, que no dejaba de visitar forastero alguno, admirándose de que dentro de los muros de Barcelona se encontrase un sitio que nada tenía que envidiar al campo en punto a amenidad y holgura.”

Andreu Avel·lí Pi i Arimon: “Barcelona, antigua y moderna”. Imprenta y librería de Tomás Gorchs, 1854

Imatge 1.2.- Plànol de la ciutat anterior a la construcció de la Ciutadella

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Felicitats per aquest projecte, que s'endinsa plenament en un dels temes més interessant de la història de Barcelona: el seu desenvolupament urbanístic, i també un dels temes que més m'interessen a mi, sobretot des d'un punt de vista d'arqueologia urbana: les restes que ens permeten descobrir com va ser la ciutat, fins i tot en els petits detalls (fes-li un cop d'ull a Relíquies urbanes).

He vist que has enllaçat amb el meu bloc, Bereshit, que pretén ser una miscel·lània cultural i emocional del passat recent, tenint gairebé sempre Barcelona com a teló de fons.

No sé si hi hauràs arribat a través de Bereshit, però tinc dos blocs més que toquen Barcelona de manera molt més directe, tot i que no els puc dedicar tota l'atenció que voldria. Un és Barcelona Map i l'altre El Rec Comtal, que pretén ser una guia dels vestigis materials i la memòria recent d'aquesta important infraestructura urbana.

De pas, deixa que et recomani un bloc molt interessant (la informació és acurada i aporta bibliografia, cosa que no tothom fa): Projecte Icària.

Res més; et torno a felicitar per la iniciativa, i espero que ens anem trobant pel camí.

Jordi Sabater ha dit...

Hola Enric, moltes gràcies pel teu missatge! Sí que conec Bereshit, però normalment em costa deixar comentaris.. ho intentaré corregir! No m'he fixat en els altres blocs que em comentes, també hi donaré un cop d'ull.
La idea de 1888 és fer un recorregut per les transformacions urbanístiques que hem viscut a base de grans esdeveniments... el meu ritme és molt baix, només hi puc dedicar les nits, i això quan no em dedico a passejar per altres blocs! Ens anem llegint, salut!