L'Exposició s'organitzava en tres àmbits: Saló de Sant Joan-Passeig Pujades, el parc de la Ciutadella i la Secció Marítima, a banda de disposar d'algunes edificacions a l'exterior del recinte. Els relacionarem ara breument, per a ocupar-nos més endavant amb més detall dels que van sobreviure a l'Exposició i dels usos que se'ls va donar.
 |
| Imatge 1.18.- Plànol general de l'Exposició |
1. Arc de Triomf 13. Umbracle
2. Saló de Sant Joan 14. Museu Martorell
3. Palau de Belles Arts 15. Palau de la Indústria
4. Palau de les Ciències 16. Pavellons de Colònies i Aduanes
5. Palau de l’Agricultura 17. Cafè-restaurant
6. Residència Reial
(Palau del Governador) 18. Llac
7. Capella 19. Església model
8. Palau d’Arts
Retrospectives (Arsenal) 20. Galeria de Màquines
9. Casernes 21. Fort de Don Carles
10. Cascada 22. Pont de la Secció Marítima
11. Dipòsit d’aigua 23. Pavelló de Construccions Navals
12. Hivernacle 24. Desembarcador
25. Quarters
Saló de Sant
Joan-Passeig Pujades
El Saló de Sant Joan començava a l’Arc de Triomf i conduïa a una
de les entrades al recinte de l’Exposició, a l’encreuament amb el passeig
Pujades, tot constituïnt el pòrtic principal de l’Exposició. Al llarg del Saló
de Sant Joan s’hi van col·locar, després de l’Exposició, els fanals de Pere
Falqués que avui podem veure reconstruïts
(els originals van ser suprimits quan es va construir un parking subterrani en
l’època Porcioles), així com vuit estàtues de bronze dedicades a personalitats
de la història de Catalunya: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Berenguer I, Pere
Albert, Guifré el Pilós, Rafael de Casanovas, Roger de Llúria i Antoni
Viladomat, de les quals només en resten les dues últimes. De la resta d’estàtues,
la majoria van ser foses per a construir la Mare de Déu de la Mercè del
capdamunt de la Catedral de la ciutat. A l’entrada del que fou l’Exposició també
s’hi troba el monument dedicat a Rius i Taulet.
Arc de triomf. Es tracta d’una
curiosa adaptació mudèjar a l'estil monumental propi dels arcs de triomf a
partir de l'ús del rajol, renunciant al material més habitual en aquests tipus
de construcció, la pedra, a càrrec de Josep Vilaseca (1888). En els relleus que
l’adornen, que signifiquen la rebuda de Barcelona als participants i el
lliurament de premis, hi van col·laborar diversos artistes, com Josep Reynés,
Josep Llimona, Torquat Tassó, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell.
També hi ha els escuts de les províncies espanyoles i al·legories de la
indústria, el comerç, l’art i l’agricultura.
Palau de Belles Arts. Junt amb el Palau de la Indústria, havia
de ser el gran edifici de l’Exposició. Va ser dissenyat per August Font com a
edifici permanent. Durant el certamen el Palau va acollir exposicions de belles
arts, però també incloïa un auditori amb capacitat per a 3.500 persones, on
s’hi van celebrar els actes d'inauguració i clausura, els repartiment dels
premis de l’Exposició, els jocs florals i concerts.
Palau de la Ciència. Obra de Pere
Falqués, estava situat a la cantonada del Saló de Sant Joan i el passeig
Pujades. A banda d’acollir els productes de les indústries química i
farmacèutica i materials pedagògics per a l’ensenyament de les ciències, va ser
la seu dels congressos de l’Exposició.
Palau de
l’Agricultura. Obra també de Pere Falqués, es trobava entre el Saló de Sant
Joan, el passeig Pujades i el carrer Wellington. A l’igual que el Palau de la
Ciència, els terrenys on s’aixecaven eren particulars i van ser cedits a
l’Ajuntament pel període que durés l’Exposició. Per aquest motiu van ser
concebuts com a edificis efímers i van ser enderrocats després de l’Exposició.
Parc de la
Ciutadella
El Parc era el recinte
central de l’Exposició i els edificis que van ser utilitzats responien a tres
moments diferenciats. D’una banda, els edificis militars que no havien estat
enderrocats (la Residència del Governador, la capella, l’arsenal, les casernes
i el fort de don Carlos, aquest a la Secció Marítima), que eren obra de Prosper
Van Verboom, arquitecte i primer governador del recinte. Van ser restaurats i
adequats als nous usos per a l’Exposició per August Font, Francesc Rogent i
Antoni Maria Gallissà. De l’altra banda, trobem els edificis construïts per
Josep Fontseré que formaven part del projecte de parc, abans que es prengués la
decisió d’ubicar-hi l’Exposició (la cascada i el llac, el dipòsit d’aigua, l’umbracle,
l’hivernacle i el Museu Martorell). Tenien en general una orientació cultural i
lúdica, d’acord amb els usos i la filosofia que Fontseré volia donar al parc.
Alguns ja estaven enllestits a principis de la dècada del 1880. I finalment,
els edificis construïts expressament per a l’Exposició, tant els dirigits per
l’arquitecte de Serrano, Alexandre Sallé, com els dirigits per Elies Rogent.
Residència del
Governador: De formes clàssiques, es dividia en dues parts, una com a
residència i l’altra com a pati de carruatges. Estava situada al pati d’armes
de la Ciutadella, i durant l’Exposició va servir de residència de la família
reial i dels seus acompanyants dins el recinte de la Ciutadella.
Capella. Situada al costat de la
residència del Governador, es tracta d’una petita capella barroca d’interior
neoclàssic amb planta en forma de creu, d’una única nau i dues capelles
laterals, amb un campanar a l’absis.
Arsenal. Situat davant de
la Capella i la Residència del Governador, a l’altra banda del Pati d’Armes, va
ser utilitzat durant l’Exposició com a Palau d’Arts Retrospectives.
Casernes. Estaven
situades a banda i banda del pati d’armes, en perpendicular a l’arsenal, la
capella i la residència del Governador, tancant el pati. Per a l’Exposició van
ser enderrocades en les respectives parts centrals, de manera que en van quedar
dempeus els extrems, convertits en quatre petits pavellons, dos a cada banda
del pati. Van ser utilitzats com a pavellons auxiliars i van ser enderrocats en
finalitzar l’Exposició.
Cascada. Conjunt monumental format per una
cascada, diferents brolladors ornamentals i un templet i una gruta accessible
als visitants. La font principal, dissenyada per Josep Fontseré, va ser col·locada
el 1881, i les escultures i el sistema d’il·luminació no van ser instal·lats fins
el 1888. Un cop inaugurada, s’hi van afegir uns elements escultòrics obra de
diversos escultors de l’època. L’element central és el Naixement de Venus, de
Venanci Vallmitjana, i al capdamunt del conjunt hi ha La quàdriga de l'Aurora,
de Rossend Nobas.
Dipòsit d’aigües. Tot i estar
ubicat al carrer Wellington, fora de la Ciutadella, donava servei a les
instal·lacions del Parc. Projectat per Josep Fontseré el 1874, Antoni Gaudí va
dissenyar el càlcul estàtic del conjunt del dipòsit i dels elements de
recolzament. L’edifici, amb unes grans arcades de maó vist, es va
iniciar el 1876 i no va acabar fins el 1880. El dipòsit està situat al sostre
de l’edifici i té forma de bassa, amb una capacitat de 12.000 metres cúbics; té
un segon dipòsit a dins, de ferro, amb capacitat de 600 metres cúbics més.
Servia també com a element regulador de l'aigua per a la cascada i el reg del
parc, gràcies a una bomba accionada per un motor de vapor. El seu interior és
una estructura d’arcs de 14 metres d’alçada que es creuen en una volta de canó.
Durant l’Exposició estava comunicat amb l’interior de la Ciutadella mitjançant
un pont, i va acollir el Pavelló de Primeres Matèries.
Columna
meteorològica i Taula de distàncies. Fontseré va encarregar a Josep Ricart i
Giralt, capità de la Marina Mercant, que projectés una
columna meteorològica de caràcter pedagògic, amb un baròmetre, un higròmetre,
una taula de distàncies i un rellotge solar esfèric., per tal de donar a
conèixer als visitants del Parc algunes nocions sobre la matèria, en la mateixa
clau de divulgació científica que van inspirar la construcció del Museu
Martorell, l’Umbracle i l’Hivernacle.
Hivernacle. Construït
per Josep Amargós entre el 1883 i el 1887, és un edifici de tres naus, amb la
part central més elevada, originàriament oberta, d’estructura de ferro i vidre.
La nau central va ser tancada el 1890, i no va ser fins al cap de més de 90
anys, en una de les rehabilitacions de l’edifici, que se li va retonar
l‘aspecte original.
Umbracle. Edifici destinat a protegir
del sol les plantes més delicades. Combina el maó vist amb la fusta delimitant
un espai cobert amb una estructura de ferro de perfil trilobulat. El projecte
de Fontseré és del 1883 però va ser modificat per Jaume Gustà abans de la
inauguració de l’Exposició per tal d’adequar-lo com a sala de festes i
conferències. Després, Josep Amargós, sota la direcció d'Elies Rogent, li va
retornar l'aspecte i la funció originals.
Museu Martorell. La
construcció del Museu Martorell es deu al llegat que Francesc Martorell i Peña va
deixar a la ciutat de Barcelona en morir, el 1878, consistent en una biblioteca
i en dues col·leccions d’història natural i geologia. Aquest edifici d'estil
neoclàssic, obra d’Antoni Rovira i Trias, amb quatre columnes dòriques de pedra
de Montjuïc i escultures del botànic Jaume Salvador i del naturalista Félix de Azara
a la seva entrada, va ser inaugurat el 1882 i va ser el primer edifici de
Barcelona construït expressament per allotjar un museu, esdevenint així el primer
museu públic de la ciutat.
Gran
Palau de la Indústria i el Comerç. Edifici central de
l’Exposició, va ser iniciat per Alexandre Sallé. Quan Elies Rogent es va fer
càrrec de les obres encara faltava construir-ne la nau central, que va ser
reformulada i aixecada amb una estructura metàl·lica; Jaume Gustà i Josep
Domènech i Estapà van acabar l’edifici, sota la supervisió del propi Rogent.
Pavelló
Balneològic. Construït per Alexandre Sallé el 1886, aquell mateix any va ser
derruït per una tempesta, i no va arribar a ser aixecat de nou. Curiosament,
els balnearis eren l’especialitat professional de Serrano de Casanova.
Pavelló de
Duanes. Inicialment havia de ser el Pavelló de Belles Arts, però Rogent
va canviar-ne el destí, considerant que el pavelló era indigne d’acollir la
mostra artística de l’Exposició. Com tots els edificis de l’etapa Serrano, va
ser obra del francès Alexandre Sallé i va ser enderrocat en finalitzar
l’Exposició.
Pavelló auxiliar
del Palau de la Indústria. Com en el cas anterior, el seu destí va ser
diferent a l’inicialment previst. En aquest cas, havia de ser el Pavelló de
Colònies. I com succeí amb el Pavelló de Duanes, va ser enderrocat en
finalitzar el certamen. Tots dos pavellons es situaven a banda i banda de
l’entrada a la Ciutadella pel passeig de la Duana (actual Marquès de
l’Argentera).
Cafè-restaurant. Conegut
popularment com el Castell dels Tres Dragons, es tracta sens dubte de la
construcció més rellevant i de més interès arquitectònic de les que es van
construir amb motiu de l’Exposició. Obra de Lluís Domènech i
Muntaner a base de maó vist i ferro laminat, que li donaven una espectacular
potència cromàtica, té aspecte de castell medieval gràcies a la seva estructura
i a les quatre torres que hi ha a cada cantonada. És considerat com una de les
primeres mostres del modernisme, tot i que també s’hi observen reminiscències
del gòtic civil català i fins i tot de les arquitectures mudèjar i àrab. Va ser
situat a l’espai ocupat per l’antiga cafeteria del parc, obra de Fontseré, un
petit quiosc que havia quedat obsolet. Tot i pertànyer a diferents generacions, les
coincidències ideològiques entre Rogent i Domènech van fer que el primer li
encomanés la construcció d’aquest edifici, que més enllà de la funcionalitat
-això es deixava per als palaus i pavellons- havia de ser un edifici simbòlic
de l'"arquitectura nacional". Per això Rogent va protegir Domènech de
les pressions del comissari regi Manuel Girona pels retards en la construcció i
els seus costos. A la primera planta s’hi va situar la cafeteria i a la segona,
el restaurant, amb capacitat per a més de 600 persones.
Església model. Construïda per
l’empresa francesa Charlot et Cie., acollia materials litúrgics del culte
catòlic. Va ser construïda a l’espai previst en el projecte de Serrano per al
Pavelló de Lleó XIII. El retard en la seva construcció va fer que el pavelló
fos descartat i s’optés per l’església model. Va ser enderrocada després de
l’Exposició.
Pavellons
particulars. Per tot el recinte s’escampaven lliurement
petits pavellons particulars (Marqués de Campo, Liceu, Companyia de Tabacs de
Filipines, Soda-Water...) i diversos
quioscos de begudes, premsa, etcètera. Un dels pavellons pertanyia al fotògraf
oficial de l’Exposició, Pau Audouard.
Exterior del Parc
Els voltants del Parc
també formaven part de l’Exposició, i de fet algunes de les seves principals
atraccions estaven fora de la Ciutadella. El Gran Hotel Internacional va
esdevenir la principal icona de l’Exposició; la Secció Marítima era un altre
dels referents de l’Exposició, i un nombrós públic hi passejava i admirava les
exhibicions marítimes.
Hotel
Internacional. Tot i ser una de les grans atraccions de l’Exposició, d'acord
amb el seu caràcter efímer va ser enderrocat al finalitzar el certamen i no va
arribar a consolidar-se com a patrimoni de la ciutat, per bé que ho mereixia.
Va ser, sense cap mena de dubte, un dels prodigis de l’Exposició, per la seva
bellesa i pel fet d'haver estat construït en menys de tres mesos (el termini
oscil·la entre els 53 i els 83 dies, segons els autors; l’òrgan oficial de
l’Exposició parlava entusiàsticament de 53 dies). Projectat per l’arquitecte
Lluís Domènech i Muntaner, tenia 800 habitacions i s’aixecava prop d’on ara hi
ha la plaça d'Antonio López, al passeig Colom, en uns terrenys guanyats al mar
amb restes provinents de l’enderroc de la muralla de mar. Era un edifici gran,
de 5.520 metres quadrats, d'estructura de ferro amb totxana i terracota. Tenia
planta i quatre pisos, amb capacitat per a 2.000 hostes i 30 apartaments per a
famílies nombroses. La pressa per a tenir-lo enllestit va fer que hi
treballessin una gran quantitat d'obrers dia i nit, gràcies a la instal·lació
d'enllumenat elèctric. L'edifici va haver de ser enderrocat perquè havia estat
aixecat en uns terrenys massa inestables com per acollir un gran edifici de
manera definitiva. L’edifici no tenia fonaments, sinó que estava construït
sobre una estructura metàl·lica. A més, els terrenys on estava eren propietat
de la Junta d'Obres del Port, que els va reclamar en finalitzar el període de
cessió.
Galeria de
Màquines. Obra d’Adrià Casademont, es tracta d’un edifici de tres naus
d'estructura metàl·lica situat al final del carrer Wellington. Va tenir com a
edifici auxiliar la Galeria de Material Mòbil.
Quarters militars. Situats al
carrer Sardenya, van ser construïts per l’Ajuntament com a part de l’acord de
desallotjament de les tropes militars de la Ciutadella. Estaven units al Parc
mitjançant un pont.
Fort de Don Carles. Construït com a
reforç militar de la Ciutadella, estava situat prop de la platja, entre la
Barceloneta i el Poblenou (a la platja del Somorrostro, just on avui s’aixeca
l’Hospital del Mar). Va ser utilitzat com a pavelló de la Secció Marítima,
després que l’Ajuntament n’adquirís la propietat a canvi de 500.000 pessetes. Va
ser enderrocat després de l’Exposició per a ubicar al seu solar l’Hospital
d’Infecciosos.
Pont de la Secció Marítima. Construït
per enllaçar el recinte de la Ciutadella amb la Secció Marítima, Gaietà Buigas va
construír aquest pont de ferro per sobre de les vies del tren i del passeig de
Circumval·lació; sortia de la part posterior del Palau de la Indústria i
arribava a la zona del Fort de Don Carles. Diu un text de l'època:
"He
aquí el precioso panorama que se contempla desde el puente que une el Parque
con la llamda Sección Marítima. Para formarse en breves momentos un concepto,
siquiera superficial, de lo que el movimiento mercantil de Barcelona
representa, no cabe escojer mejor punto de observación. Desde aquí se domina la
carretera que conduce á San Martín, en la cual el ir y venir de vehículos de
todas clases es incesante; se perciben, por decirlo así, los latidos del vecino
y populoso barrio marítimo de la Barceloneta, y se contempla, en fin, como
desde un mirador, el animado cuadro que ofrece el inmenso espacio en que tienen
su origen las líneas férreas que conducen á Gerona, á Francia, á Valencia y á
Madrid por la vía directa. En el fondo, tal vez aún más seductor que los
primeros términos, divísanse la falda de Montjuich, la cúpula de la iglesia de la
Merced, las torres de Santa María y otros edificios cuya enumeración sería
interminable.”
Pavellons d'Indústries Navals, de Salvament Marítim, far i desembarcador. Totes les construccions de la Secció Marítima eren obra de Gaietà Buïgas. Un cop acabada l'Exposició tota la Secció va ser suprimida, excepte el Pavelló d'Indústries Navals, que va sobreviure uns anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada